I ara, és quan t'adones que la vida continua sense tu...La meva vida s'havia acabat, havia mort, no? Tenia la grandíssima sensació que ja no existia més. No parava de pensar en aquestes coses. No m'extranya, m'havia desmaiat... Aleshores, vaig veure una ombra, era un nen que plorava? No el podia veure bé.
-Clàudia, desperta't, siusplau, fes-ho per mi! Clàudia... què et despertis joder!- Vaig sentir que em deia. Em coneixia, però jo a ell? No em sonava de res...Vaig obrir els ulls, l'Isaac, era ell? Si...semblava que si...Però que feia aquí?
-Em..Isaac? Ets l'Isaac?- Li vaig contestar.
-...I...ISAAC? QUI ÉS AQUEST!? CLÀUDIA, QUE SÓC EN VÍCTOR!- Va cridar ell. En Víctor, aquí a Barcelona? És impossible, com podia...Estava confosa, molt confosa...Havia vingut només per veure'm? ...Però, com el podia haver confós per l'Isaac? Si era ell, el meu Víctor...
-Perdona t'havia confós, ppf...però Víctor, que hi fas aquí!? No tindríes que estar a New York? Que jo recordi és el que em vas dir fa temps...- Hem vaig voler aixecar, però no podia. No tenia forçes. Llavors és quan em vaig adonar on estava, en un gran hospital.
-Descansa princesa, després amb més calma parlem, ok?- Amb tota la seva delicadessa, em va donar un petó al front.- Una cosa, una amiga teva et volia veure, li dic que passi?
-Li pots dir que vingui més tard? Necessito descansar...
-Val, ara li dic...- S'en va anar de l'habitació, un altre cop sentia aquesta sensació d'estar sola...Tornava a plorar, però aquet cop, sense cap motiu.
Vaig estar tres dies a l'hospital. Segons els metges, tenia les forçes molt baixes, estava massa prima i tenia que recuperar-me de seguida! Sí és que a mi em passa de tot! Els meus pares, em varen venir a buscar i ens vam anar cap a casa. Vaig pujar a dalt, a l'habitació, estava molt desordenada...Vaig encendre l'ordinador, el meu facebook esta ple de notificacions, missatges d'anim i totes aquestes coses. Si en el fons molta gent m'estimava...Em vaig enrecordar d'en Víctor, on estava ara? El vaig trucar. No me l'agafava. Ja tornem ha estar igual?...
-Perdona, no t'he le agafat perquè estava aquí mateix, Clàudia- En Víctor estava a casa i jo sense enterar-m'en! Ens vam abraçar, com l'havia trobat tant a faltar...Era tant perfecte...- T'enrecordes el missatge què et vaig enviar?- Vaig empassar saliva, em temia el pitjor.- Tranquil·la, era per dir-t'he que estaria una setmana a Barcelona.
Hahahaha, ara mateix reia. Havia sigut tan tonta per preocupar-me d'això? Pff!...PIIIIIP, m'estaven trucant, qui seria capàs de trucar-me ara? La Sara, només ella. Hahahaha!
- Clàudia tia, que l'Isaac està fatal. Ha tingut un accident de moto quan anava cap a casa seva, i és a l'hospital ara. El van a operar, però els metges li han dit als seus pares que té només un 10% de vida. Tia, que es morirà.
0 somnis: