Vam arribar a casa. Estàvem sols. Els meus pares, després que jo ingressés a l'hospital s'havien anat de viatge. Un viatge de negocis a Pakistan. Eren les 10 de la nit. Vam arribar a la conclusió que era massa aviat per a anar-nos a dormir. No sabíem que fer, ens vam asseure al sofà i vaig posar la televisió. Res, no havia res. 60 canals per a què? Si no feien res de res. Al final, els dos ens vam posar a mirar Tres Metros Sobre el Cielo. Me la sabia de memòria, era la meva pel·lícula preferida. Al principi estàvem massa separats pel meu gust, crec que ell pensava el mateix. Perquè es va acostar cap a mi, em va envoltar amb les seves mans i ens vam quedar abraçats. Ell no em parava de mirar.
-Víctor...- Li vaig dir amb un somriure juganer.
-Darling, diga'm.- Em va retornar un altre somriure igualment juganer que el meu.
-És que...Si em mires tant...em faràs posar-me vermella..-Ell va començar a riure. "Que dolç és!" vaig pensar immediatament.
-Uoo, m'encanta quan et poses vermella per mi, així que, no et treure els ulls de damunt, baby.- Em vaig asseure damunt d'ell, em vaig acostar a l'orella i li vaig murmurar: Tres metres sobre el cel, on viuen els enamorats.- Doncs llavors...tu i jo a tres metres sobre el cel.
-Estic sense paraules.- Li vaig dir. La veritat és que no ho sé que faria sense ell... Massa aviat farem un preciós i bonic any. Tindria que ser especial aquest dia. Aquest dos d'agost.
-Va calla!- Em va contestar.- Saps que et voldré sempre, siguis com siguis, perquè per a mi ets massa perfecta. Ets bella, i...- Es va acostar a la meva orella, em va mossegar l'orella i va aprofitar per a murmurar-me "Et tinc moltes ganes..." I es va mossegar el llavi.
-Uiii, no em temptis, no em temptis! Saps de sobres que funciona!- Li vaig contestar separant-me bruscament d'ell. Però ell, ràpid, em va envoltar amb els seus braços i em va començar a donar petons al coll. M'estava morint de ganes d'entrar al joc, d'entrar a la seva provocació.
-Vida, i si baixo més la mà que passa?- Em va dir tornant-se a mossegar el llavi. No em vaig poder resistir més, em vaig llançar als seus llavis. Al principi només va ser un simple petó. Però després, la seva llengua li va demanar pas a les meves dents, i les nostres llengües van començar ha jugar sense parar. Al final ens vam separar, ens faltava aire. Quin petó més bonic, déu meu.
-Ja has aconseguit el que volies?- Li vaig fer una ganyota. Pot ser que em morís de ganes de tornar-lo a besar, però era la tia més dificil que cap noi hagi vist.
-No, no has aconseguit el que volia. Saps de sobres el que vull, ho saps de sobres. És a dir, Now or Never...
-Now or Never...? Ara o mai?- Com podia fer-me això? Ell sàvia què volia donar un pas a la nostra relació però...era capaç de dir-me això?
-Princesa, és broma. Tot al seu temps. Tenim tota la nostra vida per davant.- Tota la nostra vida, que bé sonava això. Li vaig començar ha fer pessigolles, m'havia espantat de debò!
-T'odio!- Li vaig dir de broma.
-Que m'odies? Doncs...HEM ACABAT!- Va contestar intentant fer-se l'empipat. Quan es daria compte que això no funcionària mai?
-Que s'ha acabat? Calla't ximple!- Li vaig començar a donar petons al coll, després vaig mossegar-li l'orella, i li vaig donar petons en la comissura dels llavis. Ell esperava que li fes un petó en els llavis però, s'equivocava. Li vaig fer un petó a la galta i em vaig aixecar.- Encara penses que tot s'ha acabat?
-Com vols que ho pensi?- Em va mirar als ulls. En la seva mirada vaig veure...desig? Tant volia fer-me seva? Piiiiiip! Un missatge per whatsapp va interrompre la nostra conversa era de la Sara.
Sara:) JUSTINBIEBER*___*
Tia, tia, que fort, l'Isaac...
0 somnis: