Capítol 6- Mi life with you.


..............................

Sara:) JUSTINBIEBER

      Tia, tia, que fort, 
      l'Isaac... l'Isaac està viu!

Clàudia.               VÍCTOR*________*

      Qué? Tia, has tornat a menjar 
      gelat de xocolata,oi?
      Que et fa tenir al·lucinacions! 
      L'Isaac està mort!

Sara:) JUSTINBIEBER

      Em...està viu tia, 
      si el tinc al meu costat! 
      Venim a casa teva jaaaaaaaa!
..............................
Em vaig quedar gelada i vaig tancar el whatsapp. La Sara s'havia tornat boja! BOJA! Com podia dir-me que l'Isaac estava viu? Si ella mateixa havia vist com es moria! Em vaig començar a preocupar. En Víctor, al veure'm així em va abraçar. Em va donar un petó en el front i em va tranquil·litzar. 
- Amor, no serà tan greu el que t'ha dit la Sara, veritat?- Li vaig ensenyar la conversa i va tenir la mateixa reacció que jo.- Bueno...diu que vénen cap a aquí, cap a la teva casa, veritat?- Vaig assentir. 
- Però és impossible el que ha dit la Sara, impossible amb totes les seves lletres. Se li ha anat la pinça, que dic la pinça? L'estenedor sencer!- I vaig començar a plorar. DING, DONG! Va sonar el timbre de la porta.
- Vaig a obrir, Clàudia?- Em va dir ell, amb un enorme somriure en els seus llavis. 
-Si però abans...- El vaig besar. No em podia resistir més. Li vaig mossegar el llavi i li vaig donar una palmadeta al culet. 
- Hahahaha, i després sóc jo el que provoca.- El vaig acompanyar fins a la porta, en Víctor la va obrir i sabeu qui era? La Sara amb l'Isaac! Vaig començar ha cridar com una puta desesperada. Veia fantasmes? Ara em semblo a la Melinda Gordon? Massa excés d'imaginació, no creieu? A l'escola sempre m'ho deien!
 - Em...hola.- Va dir el que es suponia que era "l'Isaac".- Crec que hi ha hagut una confusió molt gran.- Em va acariciar la galta. En Víctor al veure'l es va posar furiós. 
-Ejem, flipat, li toques un pèl a la meva NOVIA i et mato per segona vegada.- Li va dir a l'Isaac. Tots ens vam posar riure, fins i tot jo. Que estava en un estat de xoc.
-Joder! Si aquest es el  "noviet" d'aquesta bellesa..., que mirala, està més bona...Wow!-Va dir l'Isaac en to irònic. 
-Bona? Pf, això és poc, flipas amb ella. Aquesta seguretat en si mateixa i les ganes que... 
-PROU!- Els dos em van mirar amb cara de desig, pobre Sara, ho estaria passant fatal!- Isaac, crec que ens has de donar una explicació, veritat? 
-Em sembla que si.- Va dir la Sara una mica decebuda.- Podem passar, Clàudia? Ho estavau fent alguna cosa?- Em va guinyar l'ull. Puta sara, és l'ama. 
-Estàvem veient una pel·lícula, passeu!- Els vaig dir. Ara ja estava més calmada, perquè m'havia espantat, pensava que veia esperits, fantasmes o coses rares. Els vaig dur fins al menjador. En Víctor es va asseure primer i jo em vaig asseure damunt d'ell. Perquè l'Isaac vegi que només era tota d'en Victor del meu Victor. L'Isaac quan ens va veure, va agafar a Sara i va fer el mateix que nosaltres. Tse...com si pensés que em donaria gelosia amb ella... Ella es va posar vermella com un tomàquet. Normal. 
- Bé..., començo. Encara que soni com una novel·la el que us explicaré. Aquest matí em vaig assabentar que tenia un germà bessó. Ja sabeu que jo vic amb la meva mare i que no tenia idea del meu pare. Hem passat tot el dia junts i ell em va demanar la moto per a anar de passeig. I doncs, va tenir un accident, i com els papers de la moto estaven al meu noms doncs tothom es pensava que estava mort!- Tots vam començar ha riure. Encara que havia un mort en la història, era d'allò més graciosa. Ara tots s'espantarien al veure'l. Pobre Isaac!- I bé...això es tot! 
- Hahahahaha, que graciós!- Els vaig dir. Llavors em vaig quedar mirant a la Sara i després a l'Isaac, la veritat és que fan molt bona parella. Massa i tot, i com que tenia que retornar-li a la Sara...
- Escolta, Sara, Isaac, feu molt bona parella, eh?- Vaig guinyar-li l'ull a la Sara, igual que ella havia fet amb mi abans.
- Jo et mato, t'asseguro que et mato! Grrr!- Va dir la Sara, vaig començar a córrer per la casa perquè la Sara em seguia, quina vergonya hauria d'haver passat. Però bé...Les millors amigues estan per a ajudar-se, veritat? Vam tornar al sofà, aquesta vegada, la Sara es va asseure al costat de Isaac, no damunt. 
- Sara...-Va dir Isaac. 
- Diga'm!- va cridar-li la Sara. 
- La veritat és que...

0 somnis:

Publica un comentari a l'entrada